Quan Barcelona va caure el 26 de gener de 1939, Walter Reuter va prendre el camí cap a la frontera juntament amb milers de republicans. Portava amb ell una maleta, en la qual transportava el seu arxiu fotogràfic de la guerra espanyola, però no va aconseguir passar-lo per la frontera i es va veure obligat a depositar-lo en una oficina de premsa del govern en la localitat de Figueres.

Reuter va fugir a França i, d’ací, a Mèxic, on va viure el seu segon exili, que va durar fins a la seua mort el 2005. Del seu arxiu fotogràfic espanyol no va haver-hi cap rastre durant huitanta anys.

L’any 2011, la família de Guillermo Fernández Zúñiga, fotògraf i cineasta, considerat el pare del cinema científic espanyol, van donar el seu fons fílmic i fotogràfic a l’Associació Espanyola de Cinema Científic (ASECIC).

Entre els materials d’este fons, hi havia una llanda de pel·lícules de 70 mm dins de la qual hi havia milers de negatius fotogràfics. Això va arribar a les mans d’Aku Estebaranz, expert en fotografies històriques, per a catalogar-los i classificar-los.

Estebaranz i el seu equip van detectar que hi havia negatius de dos fotògrafs diferents. . Després de mesos d’un treball minuciós, van poder assegurar que, si bé algunes de les fotografies (aproximadament un 20 %) pertanyien a Zúñiga, la resta tenien una altra autoria: Walter Reuter.

El març de 2023, la Unesco va declarar l’arxiu fotogràfic de Walter Reuter Memòria del Món.