Rafael Alberti Merello fue un destacado poeta, dramaturgo y pintor español, miembro de la Generación del 27. Nació en una familia de origen italiano y se trasladó a Madrid en 1917, donde comenzó a estudiar arte.
La seua primera col·lecció de poesía, Marinero en tierra (1925), li va valdre el Premi Nacional de Literatura. Durant la Segona República Espanyola, Alberti es va afiliar al Partit Comunista i la seua obra va adquirir un to polític que reflectia el seu compromís amb la causa republicana.
Va participar en el II CIEDC i el dia 11 de juliol, a Barcelona, va llegir el seu Romance escrito en el camino de Valencia a Barcelona, per a presentar al poble català els intel·lectuals del món.
Després de la Guerra Civil, es va exiliar a l’Argentina, on va continuar la seua labor literària i artística. Va tornar a Espanya el 1977, després de la mort de Francisco Franco, i va ser elegit diputat pel Partit Comunista d’Espanya. Va rebre nombrosos premis, incloent-hi el Premi Cervantes el 1983. Alberti és recordat per la seua poesia lírica i el seu compromís polític i va deixar un llegat durador en la literatura espanyola.
