I cau el teló i, amb el teló abaixat, toque de peus a terra. Això, que va ocórrer en el bombardeig, davant d’un públic més atent a la il·lusió escènica que a la tremebunda realitat possible d’una mort sota una allau d’enderrocs, és la història de Mariana Pineda la que, fa un segle, va ser condemnada a mort per haver brodat una bandera republicana sota el nas del rei Ferran i del ministre Calomarde. I recorde que esta història, narrada fa un moment, era l’única història narrada per Federico (n’hi havia prou de dir «Federico» perquè Federico era, per antonomàsia, Federico l’Únic, el Federico assassinat a Granada, i no n’hi havia cap altre igual…).