Va viure a París des de 1923 fins que va morir el 1938. En aquells anys va fer viatges freqüents a Espanya i alguns a l’URSS. Des de 1930, les seues obres es van editar a Espanya i es va integrar en l’ambient de la Generació del 27. Este mateix any s’hi va instal·lar; el 1931 va assistir a la proclamació de la Segona República i es va afiliar al PCE. El 1932 va tornar a París, des d’on va donar suport al desenvolupament de la República a Espanya, on va tornar el desembre de 1936 i el 1937. El 30 de gener de 1937 va firmar, juntament amb altres escriptors llatinoamericans, el manifest fundacional del Comité Iberoamericà per a la Defensa de la República Espanyola.

La seua amistat amb Pablo Neruda i les activitats a París a favor de la República van fer que el convidaren al II CIEDC, al qual va assistir en representació dels escriptors peruans. És un dels firmants del manifest Apelación desde Madrid a los escritores hispano-americanos, el qual va llegir Pablo Neruda en la sessió del dia 10 a València. Entre setembre i novembre de 1937 va escriure España, aparta de mí este cáliz, l’edició del qual, a Espanya, la va dur a terme Manuel Altolaguirre.