Gerda Taro, de nom de naixement Gerta Pohorylle, va ser una pionera fotoperiodista alemanya d’origen jueu. Va fugir d’Alemanya després de l’arribada al poder de Hitler i es va establir a París, on va conéixer Endre Friedmann, amb qui va tindre una relació professional i personal. Junts van adoptar el pseudònim de Robert Capa per a vendre les seues fotografies.

Durant la Guerra Civil Espanyola, Taro i Capa van cobrir el conflicte per a revistes com Vu i Regards, en què van documentar la lluita dels republicans. Va estar a València durant el mes de juliol de 1937 fotografiant el II CIEDC. Taro va ser la primera dona fotoperiodista a morir en el front de guerra, el 26 de juliol de 1937, en ser xafada per un tanc en la batalla de Brunete.

A pesar de la seua breu carrera, les imatges de Taro són reconegudes per la simplicitat gràfica i el poder emocional, que oferixen un testimoni memorable de la guerra. El seu llegat va ser redescobert anys després i, el 2007, el Centre Internacional de Fotografia de Nova York va presentar una retrospectiva de la seua obra.