Julio Álvarez del Vayo y Olloqui va ser un destacat jurista, periodista, diplomàtic i polític espanyol. Va estudiar Dret en les universitats de Madrid, Valladolid i la London School of Economics. En els anys vint, es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i es va oposar a la col·laboració amb la dictadura de Primo de Rivera.
Durant la Segona República Espanyola va ser ambaixador a Mèxic i a la Unió Soviètica. El 1936 va ser nomenat ministre d’Estat durant la Guerra Civil Espanyola i comissari de Propaganda, amb la qual cosa va exercir un paper crucial en la defensa de la República. Com a comissari de Propaganda va participar en la inauguració a València del II CIEDC, el 4 de juliol de 1937.
Després de la caiguda de la república, es va exiliar a França, Mèxic i els Estats Units, on va escriure articles en contra del règim franquista. En l’exili, va radicalitzar les seues postures polítiques i va fundar la Unió Socialista Espanyola (USE) i, posteriorment, el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Va ser un ferm defensor de la resistència contra el règim franquista fins a la seua mort el 1975.
