León Felipe va ser un poeta, escriptor i traductor espanyol. Va nàixer en una família acomodada i va estudiar Farmàcia, encara que la seua veritable passió sempre va ser la poesia. Va publicar el seu primer llibre, Versos y oraciones de caminante, el 1920.

León Felipe va viure una vida bohèmia i va tindre diverses experiències difícils, com ara passar tres anys a la presó per desfalc. El 1922 va viatjar a Mèxic, on va exercir labors de bibliotecari a Veracruz abans de ser agregat cultural de l’ambaixada espanyola i professor de literatura en diverses universitats americanes. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola es trobava a Panamà, des d’on va tornar a Espanya per a donar suport a la causa republicana. Va assistir al II CIEDC, en el qual no va tindre una intervenció directa.

El 1938 es va exiliar definitivament a Mèxic, on va continuar la tasca literària i es va convertir en un destacat membre de la comunitat d’exiliats espanyols. La seua obra poètica es caracteritza per la lluita contra les injustícies socials i el compromís amb la causa republicana.

Entre les obres més destacades es troben La insignia (1936), El payaso de las bofetadas (1938) y Español del éxodo y del llanto (1939).