Va ser una periodista i escriptora noruega considerada la primera corresponsal de guerra del seu país​. Després d’un primer matrimoni que va fracassar, del qual naix la seua filla Janka, Lise va formar parella amb el metge alemany Max Hoddan, amb qui va conviure a Itàlia i va viatjar a Palestina per a conéixer el procés de tornada i l’assentament dels jueus.

Des de gener de 1937, Lise es va convertir en la cronista del Batalló Thälmann que simultaniejava amb les seues cròniques per als diaris noruecs: el liberal Dagbladet, i el socialdemòcrata Arbeiderbladet. La seua experiència amb els brigadistes alemanys i escandinaus es plasma en el llibre Bataljon Thälmann (1938). La primera edició està il·lustrada amb nombroses fotografies de Reuter. Va participar, amb la delegació oficial noruega, en el II CIEDC, al qual es va sumar en les sessions de Madrid. Va entrevistar diferents personalitats que hi van assistir, com Ernest Hemingway o Ludwig Renn.

La Guerra Civil Espanyola també està present en la seua obra Spania og vi (1946) en què narra la seua experiència en la contesa. En finalitzar esta, Lise va anar a França i, després de l’arribada de les tropes alemanyes, va fugir al nord d’Àfrica, on va conéixer i denunciar la situació dels marins noruecs. Després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, va tornar a Noruega, on va morir el 1961.