Margarita Nelken Mansberger va ser una escriptora, crítica d’art i política feminista espanyola. De família acomodada, va rebre una educació acurada en pintura, lletres i música. Parlava amb fluïdesa francés i alemany.
Al principi, va alternar la seua vocació d’escriptora amb la pintura i, més tard, es va dedicar plenament a la literatura: va escriure novel·les, assajos, monografies, estudis socials i crítica d’art. El 1914 es va enamorar del malaguanyat escultor Julio Antonio, que va morir prematurament, amb qui va tindre una filla: Magda. Posteriorment, el 1917, es va casar amb Martín de Paúl, i va tindre el seu segon fill: Santiago.
El 1931 va ser elegida diputada a les Corts Constituents pel PSOE, i va ser reelegida en totes les eleccions del període republicà. Va escriure La mujer ante las Cortes Constituyentes aquell mateix any. Va fugir a París després del fracàs de la revolució d’octubre de 1934, i no va tornar fins al 1936, quan es va afiliar al PCE. Després de començar la guerra, va iniciar una enorme activitat propagandística. Va col·laborar en l’organització de la Unió de Dones Antifeixistes. Va participar en l’organització del II CIEDC, en el qual va exercir de traductora d’alguns discursos. Es va crear un batalló amb el seu nom. Quan la guerra va acabar, es va exiliar a Mèxic i la van expulsar del PCE el 1942.
