Martin Andersen Nexø va ser un escriptor danés, d’origen humil, que es va graduar el 1897 com a professor i va trobar treball en una escola popular a Odense.
El 1901 va abandonar la docència i es va dedicar per complet a l’escriptura. Andersen va contraure tuberculosi el 1893 i va viatjar a Espanya i Itàlia per a curar-se. Estos viatges van inspirar el seu llibre Soldage (1903). Entre 1906 i 1910 va publicar els quatre volums de la seua obra més coneguda Pelle Erobreren (Pelle el Conqueridor). El 1898 es va casar amb Margrethe Thomsen. Després de la Revolució Russa de 1917, Andersen es va afiliar al Partit Comunista de Dinamarca (DKP). Entre els anys 1923 i 1930 va viure a Alemanya, però va abandonar el país per l’ascens del nazisme.
Va participar com a delegat per Dinamarca en el II Congrés, en el qual va intervindre el primer, després de les paraules d’inauguració de Negrín a València.
El 1941 va ser detingut per la policia i, posteriorment, es va refugiar a Suècia el 1943. Va fer transmissions des de la Unió Soviètica dirigides als països escandinaus ocupats pels nazis. El 1949 es va instal·lar a la República Democràtica Alemanya, on es va dedicar a escriure fins a la seua defunció.
