Miguel Hernández Gilabert va ser un poeta i dramaturg espanyol, considerat un dels més importants de la literatura del segle XX. Va nàixer en una família humil i va haver d’abandonar els estudis molt jove per a treballar com a pastor. Malgrat això, va desenvolupar una passió per la lectura i la poesia clàssica espanyola.

Va publicar la seua primera col·lecció de poemes, Perito en lunas, en 1933, i va aconseguir gran reconeixement amb El rayo que no cesa en 1936. Durant la Guerra Civil Espanyola, va compondre obres com Viento del pueblo y El hombre acecha, que reflectixen el seu compromís polític i la seua experiència en el front. Al juliol de 1937 va participar en el II CIEDC i va ser un dels firmants de la ponència conjunta que va llegir Arturo Serrano Plaja en la sessió del dia 10 celebrada a València.

En finalitzar la guerra, la seua obra El hombre acecha, que esperava l’enquadernació en una impremta de València, va ser destruïda pels franquistes. Es van salvar únicament dos exemplars que van servir per a fer-ne una reedició anys després.

Detingut el maig de 1939 quan intentava fugir a Portugal, el van deixar morir de tuberculosi en 1942 a la presó d’Alacant.