Vladimir Stavsky

Vladímir Petróvitx Stavski va ser un escriptor i editor rus. El 1918 es va afiliar al Partit Comunista de Rússia i es va unir a l’Exèrcit Roig, en el qual va exercir càrrecs de comandament.

El 1922 va començar la seua carrera d’escriptor i va publicar en el periòdic Molot. El 1925 es va incorporar com a editor de Na Podyome. Quan va morir Maksim Gorki, Stavski el va substituir com a secretari general de la Unió d’Escriptors Soviètics, càrrec que va ocupar fins a 1938. Va participar com a membre de la delegació soviètica en el II CIEDC i el van triar membre del Secretariat de Congressos Internacionals de l’Associació Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura.

Quan va començar la Segona Guerra Mundial, Stavsky va tindre una participació molt activa com a corresponsal de guerra del diario Pravda. es va incorporar com a corresponsal de guerra per al periòdic Pravda. Va estar a Mongòlia, Finlàndia i Kalinin (actualment, Tver). El novembre de 1943, acompanyant un franctirador de l’Exèrcit Roig, va morir en combat prop de Nével. Entre les seues obres, en les quals narra les vicissituds del front, destaquen Luchando por la Patria (1941), En los frentes de la guerra patriótica (1942) i En el banquillo (1942).