Pablo Neruda va ser un poeta i polític xilé. Nascut com a Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto. Fill d’un ferroviari, és considerat un dels grans poetes mundials del segle XX.

El 1927 va començar la seua llarga carrera diplomàtica, i va ser cònsol a Barcelona (1934-1936)​ i a Madrid. El 1935, Neruda va assumir la direcció de la revista Caballo verde para la poesía, on es va relacionar amb els poetes de la Generació del 27, entre ells García Lorca i Miguel Hernández.

L’assassinat del seu amic Lorca el va dur al compromís amb el govern republicà i a l’activisme polític. Hi va participar activament, des de França, en l’organització del II CIEDC en què va organitzar el trasllat de les delegacions iberoamericanes. El 1938 va escriure España en el corazón. La seua poesia va canviar a una lírica compromesa amb les causes que defenen la llibertat i els drets de l’home.

Va editar i publicar la revista Los poetas del mundo defienden al pueblo español. A Xile, hi va fundar l’Aliança d’Intel·lectuals de Xile per a la Defensa de la Cultura. El 1939 va aconseguir embarcar en el Winnipeg prop de 2.000 persones exiliades republicanes amb destinació a Xile. Va rebre el premi Nobel de literatura el 1971.