Nicolás Guillén es va instal·lar a l’Havana el 1925, on va participar activament en la vida cultural i política, la qual cosa li va suposar arrestos breus. El 1937 va ingressar en el Partit Comunista de Cuba i va firmar un manifest en defensa de la República Espanyola.

Va participar en el II CIEDC convidat per Pablo Neruda i Rafael Alberti. Com a membre de la delegació cubana, juntament amb Alejo Carpentier, Leonardo Fernández Sánchez, Juan Marinello i Félix Pita Rodríguez va intervindre en la sessió de Madrid del día 6 y en la de Paris del día 16. Va ser un dels firmants del manifest Apelación desde Madrid a los escritores hispanoamericanos,llegit per Pablo Neruda el dia 10 a València.

Al seu retorn a Cuba va dirigir la revista Mediodía i i va publicar en les tribunes de Gaceta del Caribe i Revista Avance. Exiliat durant la dictadura de Batista (1952-1958), després del triomf de la revolució cubana va tornar al seu país on va exercir diferents càrrecs i missions diplomàtiques de relleu. Va ser fundador i president de la Unió d’Escriptors i Artistes de Cuba (1961). La seua obra poètica està lligada a les tradicions afrocubanes i és considerat el màxim representant de la «poesia negra» centreamericana.