María Teresa León Goyri va ser una escriptora espanyola destacada, integrant de la Generació del 27. Va nàixer en una família culta: son pare, Ángel León, era coronel de l’exèrcit, i sa mare, Oliva Goyri, era cosina de l’escriptora i investigadora María Goyri, esposa de Ramón Menéndez Pidal.

Va estudiar en la Institución Libre de Enseñanza i es va llicenciar en Filosofia i Lletres. El 1920 es va casar amb Gonzalo de Sebastián Alfaro, amb qui va tindre dos fills. El 1932, es va casar amb el poeta Rafael Alberti, amb qui va compartir una intensa vida literària i política.

Durant la Guerra Civil Espanyola es va involucrar en la defensa de la República, va col·laborar en l’evacuació de les obres del Museu del Prado i va dirigir el Teatro de Arte y Propaganda i Las Guerrillas del Teatro. Va participar en el II CIEDC i en va presentar la sessió del 7 de juliol a Madrid, en la qual va proposar la presidència honorífica d’esta sessió al general Miaja. En finalitzar la guerra, es va exiliar juntament amb Alberti, i va viure a França, l’Argentina i Itàlia. A l’Argentina va nàixer la seua filla Aitana. Va tornar a Espanya el 1977, després de 38 anys d’exili.