María Zambrano Alarcón va ser una destacada filòsofa i assagista espanyola, associada a la Generació del 27. Va estudiar Filosofia en la Universitat Central de Madrid, sota la influència de José Ortega y Gasset.

Zambrano va ser una figura clau en la filosofia i la literatura espanyoles, coneguda pel seu compromís cívic. Durant la Segona República Espanyola, va ser professora de metafísica i va col·laborar amb diverses publicacions. En la guerra, va ser nomenada consellera de Propaganda i consellera nacional de la Infància Evacuada. Va participar en la gestió de la Casa de Cultura de València i en el II CIEDC, i l’agost de 1937 en va publicar una crònica en la revista argentina Crítica una crónica de este.

Al llarg de la seua vida, Zambrano va publicar nombroses obres, entre les quals El hombre y lo divino i La confesión. Reconeguda internacionalment, el 1981 va rebre el Premi Príncep d’Astúries, seguit del Premi Cervantes el 1988. Va ser la primera dona que va rebre este guardó. El seu llegat continua sent una font d’inspiració per al món de la filosofia i la literatura a tot el món.